COLÒNIES A "LA GRANJA"

Els alumnes de P4 i P5 vam anar a la casa de colònies "La Granja", a Sta. Maria de Palautordera.

Els peixos estaven molt contents i emocionats. Ens esperaven tantes aventures.

Quan vam arribar vam descobrir la Nana Bunilda. Els seus aprenents, els Bisbis, havien après a transformar la ràbia, la por, la tristesa, la frustació... en coses agradables, i la Nana Bunilda ens va ensenyar com podíem fer-ho. Però necessitàvem quatre ingredients per aconseguir fer la màgia, i ser Bisbis.

- El COR  de l'amor.

- Les PÓLVORES de la confiança.

- Les PLOMES de l'amistat.

- L'OU de la imaginació. 

També vam conèixer els amics de la Nana, els animals de la Granja. 

Vam fer un entrenament dels Bisbis, on a través d'un divertit circuit de psicomotricitat, a la natura, vam trobar dos dels ingredients, les PÓLVORES de la confiança i l'OU de la imaginació.

Després de tantes emocions i activitats va arribar l'hora de sopar, i el passeig pel bosc màgic amb la llanterna.

Vam superar pors, i allà vam trobar el pot de la calma.

A l'arribada a la casa ens vam preparar per anar a dormir.

Bona niiiit.

BON DIA!!!

Ens esperaven més aventures, així que ens vam llevar, vam esmorzar i vam anar al bosc per continuar amb els entrenaments per ser Bisbis.

Allà vam treballar en equip, on tots els peixos van haver de caminar pel bosc donant-se les mans i sense deixar-se anar. 

Vam posar a prova la confiança, ja que per parelles un nen/a havia de guiar l'altre, que tenia els ulls taps, per un camí.

També vam tornar a trobar la Nana Bunilda que ens va ensenyar què podíem fer per transformar la ràbia (petons, abraçades, fer riure...).

I vam trobar els altres dos ingredients que ens faltaven, la PLOMA de l'amistat i el COR de l'amor.

Ja teníem tots els ingredients necessaris per fer la poció.

I la màgia va fer efecte, ja que es van convertir en unes pedres brillants que es menjaven els malsons, i ens les vam endur cap a casa.

 JA SOM BISBIS!!!

Aquestes colònies han estat un viatge de descobriment, d'afrontar situacions, d'atendre necessitats dels altres i pròpies. També hem posat l'atenció a identificar les emocions que sentíem per poder posar-li nom, validar-les, deixant temps per regular-les i donant pautes perquè ells i elles mateixes poguessin expressar què havien sentit i què necessitaven.

Moltes gràcies BISBIS per aquest aprenentatge.

Ens ho hem passat genial!!!